Molta gent coneix i cita la frase de Lenin (a ¿Qué hacer?): ?): "Sense teoria revolucionària tampoc hi pot haver moviment revolucionari" (Obres escollides Volum I pàg. 134). Per desgràcia no ni tant sols una fracció d'aquesta gent la que l'entén bé. La que entén que:
Marx ho va formular tant aviat com a la primavera de 1845 (molt a prop del seu 27è aniversari) en la 2a i 3a de les 11 Tesis sobre Feuerbach:
"2. El problema de si al pensament humà se li pot atribuir una veritat objectiva, no és un problema teòric, sinó un problema pràctic. És en la pràctica on l'home ha de demostrar la veritat, és a dir, la realitat i el poder, la terrenalitat del seu pensament. El litigi sobre la realitat o la irrealitat d'un pensament que s'aïlla de la pràctica, és un problema escolàstic.
3. La teoria materialista que els homes són producte de les circumstàncies i de l'educació, i per tant, els homes modificats són producte de circumstàncies diferents i d'una educació modificada, oblida que són els homes, precisament, els que fan que canviïn les circumstàncies i que el propi educador necessita ser educat.
Condueix, doncs, forçosament, a la societat en dues parts, una de les quals està per damunt de la societat (així, per exemple, en Robert Owen).
La coincidència de la modificació de les circumstàncies i de l'activitat humana tant sols es pot concebre i entendre racionalment com a pràctica revolucionària."
Marx i Engels ho van explicar amb rotunditat tres anys després, ja en el Manifest: "Les tesis teòriques dels comunistes no es basen de cap manera en idees i principis inventats o descoberts per tal o tal reformador del món. No són sinó sinó l'expressió de conjunt de les condicions reals d'una lluita de classes existent, d'un moviment històric que s'està desenvolupant davant dels nostres ulls".
Precisament per això et proposo fer un primer itinerari per obres que són (a més d'escrits de combat) anàlisis i/o teoritzacions de processos concrets de la lluita de classes. No et confonguis. Són també escrits teòrics. Però, de l'específica i correcta manera del materialisme històric, la seva teoria s'extreu de la pràctica, de l'anàlisi de la pràctica, de l'anàlisi dialèctica de la conjuntura concreta de la lluita de classes.
Em sembla útil reproduir-te aquí i en aquest moment una lluminosa definició d'un excel·lentíssim historiador marxista (Pierre Vilar): "La investigació històrica és l'estudi dels mecanismes que vinculen la dinàmica de les estructures -és a dir, les modificacions espontànies dels fets socials de masses- a la successió d'esdeveniments -en els quals intervenen els individus i l'atzar, però amb una eficàcia que depèn sempre, més o menys a llarg termini, de l'adequació entre aquests impactes discontinus i les tendències dels fets de masses-."
Trotsky insistia molt saludablement en dir als seus camarades que: "El marxisme és sobretot una anàlisi de relacions socials, no de textos". És una lluminosa (I TOTALMENT CERTA) recomanació que t'aconsello vivíssimament que tinguis en compte. En un text clau que després veurem (el 9) Trotsky tronava contra aquells marxistes "que substitueixen l'anàlisi independent de les relacions socials per la interpretació de textos preseleccionats per ells i aplicables a tots els casos de la vida. Ningú compromet tant el marxisme com aquests marxistes nominals!".
Qualsevol bon coneixedor de la història dels últims decennis d'Euskal Herria sap bé el mal i l'esterilitat que per a la lluita revolucionària per l'alliberament nacional i social d'Euskal Herria han generat les lluites fraccionals generades NO PER UNA ANÀLISI DIFERENT DE LES RELACIONS SOCIALS basques i dels bascos amb els espanyols i amb el món SINÓ PER DIFERENTS ANÀLISIS DE TEXTOS (moltes vegades mal llegits i mal entesos).
No vegis en aquesta recomanació una contradicció per fet de fer-la precisament abans de suggerir-te l'estudi i la lectura acurada d'una sèrie de textos (molts d'ells genials) que són precisament el reflex, el precipitat, el resultat d'excepcionals anàlisis de relacions socials.
Perquè la millor manera d'ensenyar-te a fer marxistament anàlisis de relacions socials NO és que jo t'escrigui un manual d'anàlisis (del tipus d'aquelles grotesques "chapuzas" metodològiques que acostumen a usar els cristians de base) ni que et recomani algun dels imbècils manuals que a vegades figuren com a llibres de text pseudouniversitàris.
La millor manera és que et llegeixis i estudis algunes bones anàlisis de relacions socials elaborades per gent que sabia fer-les bé.
COMPTE! La prova de que sabien fer-les bé no és que siguin persones famoses. O que hagin estat persones sacrificades o abnegades o benemèrites. La prova és la pràctica. La prova és que en actuar guiats per aquestes anàlisis la realitat es va comportar com les seves anàlisis deien que s'havia de comportar (independentment de que tinguessin èxit o fracassessin en les seves accions). Torna a llegir la 2a. tesis sobre Feurebach que t'he citat paràgrafs abans.
Així que ja saps quin ha estat el criteri al qual responen les pàgines següents.
Dues paraules sobre un possible primer itinerari abreviat.
La meva recomanació personal és que segueixis l'itinerari de lectura que et suggeriré. Ara bé, entenc que no vulguis o no puguis assumir una tasca així d'àmplia, Per no deixar-te desemparat en aquest supòsit t'afegeixo ara un "itinerari abreviat". Serien els textos número: 1, 2, 5, 6, 8, 14, 18 i 22 (d'aquest, d'El Capital, el Llibre Primer). Però he d'insistir que les dreceres en assumptes com aquest fan perdre molt més temps del que permeten guanyar.
Unes altres poques paraules sobre les tres parts del primer itinerari.
El primer itinerari es pot dividir en tres parts. La primera inclou els textos del núm. 1 al 20. La seva lectura et permetrà adquirir un coneixement suficient, a través de l'examen d'una sèrie d'exemples eminents, de la manera en què el materialisme històric analitza les diverses conjuntures de la lluita de classes.
La segona part, els textos núm. 21, 22 i 23, et permetran assimilar assimilar els dos extrems de la trajectòria fins ara recorreguda pel materialisme històric per a conèixer/transformar el món.. Concretament a conèixer la descripció/anàlisis/teorització que en el segle XIX realitzen Marx i Engels (d'aquí que hagis de llegir La situació de la classe obrera a Anglaterra d'Engels i El CapitalCapital de Marx) i la descripció/anàlisis/teorització que realitza i publica en l'últim quart del segle XX Wallerstein (El modern sistema mundial).
La tercera part (quatre obres de Deutscher englobades en el núm. 24) et permetrà aconseguir la comprensió del procés històric dels primers cinquanta anys de la decisiva Revolució Russa.
(Nota instrumental: quan en les pàgines següents em refereixo a 1a. o 3a. edició ho faig respecte al text castellà) .
EL SEGON ITINERARI DE LECTURA. (En espanyol)
|
|